PREGUNTES
Al primer punt de l'ordre del dia s'han substanciat setze preguntes de control al Govern (cinc han estat ajornades) que, amb el vídeo adjunt d'aquestes, han estat les següents:
PRIMERA. RGE núm. 1245/23, de la diputada Maria Antònia Sureda i Martí, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a licitacions d’habitatge d’HPO. Ajornada a la sessió anterior. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
SEGONA. RGE núm. 1258/23, de la diputada Maria Asunción Pons i Fullana, del Grup Parlamentari Popular, relativa a resultats aconseguits amb l’Observatori de Preus. Ajornada a la sessió anterior. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
TERCERA. RGE núm. 1253/23, de la diputada Margalida Durán i Cladera, del Grup Parlamentari Popular, relativa a inici de les obres dels 830 habitatges a Son Busquets. Ajornada a la sessió anterior. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
QUARTA. RGE núm. 1410/23, de la diputada Patrícia Font i Marbán, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a visats d’or. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
QUINTA. RGE núm. 1397/23, de la diputada Catalina Pons i Salom, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a valoració sobre el preu de la cistella de la compra. AJORNADA.
SEXTA. RGE núm. 1400/23, del diputat Juan Manuel Gómez i Gordiola, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a bloqueig Llei ELA. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
SÈPTIMA. RGE núm. 1401/23, del diputat Sebastià Sagreras i Ballester, del Grup Parlamentari Popular, relativa a execució dels Fons Europeus Next Generation a les Illes Balears. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
OCTAVA. RGE núm. 1405/23, de la diputada Maria Tania Marí i Marí, del Grup Parlamentari Popular, relativa a HPO del solar de la comissaria d’Eivissa. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
NOVENA. RGE núm. 1412/23, del diputat Sergio Rodríguez i Farré, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a declaracions del rector de la UIB Jaime Carot sobre PP-Vox. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
DÈCIMA. RGE núm. 1398/23, del diputat Marc Pérez-Ribas i Guerrero, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a situació actual dels fons europeus per a PIME i empreses. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
ONZENA. RGE núm. 1402/23, del diputat Juan Manuel Lafuente i Mir, del Grup Parlamentari Popular, relativa a preparació dels alumnes de l’Institut Biel Martí de Ferreries per a la PBAU. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
DOTZENA. RGE núm. 1406/23, de la diputada Isabel Maria Borrás i Rosselló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a llistes d’espera sanitària a les Illes Balears. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
TRETZENA. RGE núm. 1403/23, del diputat Juan Manuel Lafuente i Mir, del Grup Parlamentari Popular, relativa a paralització de 102 obres públiques per no actualitzar els preus. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
CATORZENA. RGE núm. 1404/23, del diputat José Luis Camps i Pons, del Grup Parlamentari Popular, relativa a coordinació per fer front als efectes de la tempesta “Juliette”. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
QUINZENA. RGE núm. 1407/23, de la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a carta del Defensor del Pacient en relació amb l’abandó de pacients oncològics. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
SETZENA. RGE núm. 1408/23, de la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a inflació que pateixen les famílies de les Illes Balears. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
DISSETENA. RGE núm. 1395/23, del diputat Josep Melià i Ques, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a licitació de l’hospital de Felanitx. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
DIVUITENA. RGE núm. 1393/23, de la diputada Vanessa Díaz i Ojeda, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a elecció de senador propi per a Formentera. AJORNADA.
DINOVENA. RGE núm. 1411/23, del diputat Jorge Campos i Asensi, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a afirmació del vicepresident Sr. Yllanes sobre Vox i els assassins. AJORNADA.
VINTENA. RGE núm. 1415/23, de la diputada Patricia Guasp i Barrero, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a impacte de la nova escalada de preus a les famílies de les Illes Balears. AJORNADA.
VINTIUENA. RGE núm. 1409/23, del diputat Antonio Costa i Costa, del Grup Parlamentari Popular, relativa a Fons Europeus Next Generation. AJORNADA.
INTERPEL·LACIÓ
Tot seguit, al segon punt de l'ordre del dia la interpel·lació presentada Grup Parlamentari Popular relativa a transfarència de coses i litoral.
El diputat Juan Manuel Lafuente ha interpel·lat la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat del Govern de les Illes Balears, Mercedes Garrido, perquè doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de la política general referida.
També s'ha substanciat una segona interpel·lació del Grup Parlamentari Popular relativa a transport terrestre.
El diputat Lluís Camps ha interpel·lat el conseller de mobilitat i Habitatge del Govern de les Illes Balears, Josep Marí, erquè doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de la política general referida.
MOCIÓ
Al tercer punt de l'ordre del dia s'ha procedit al debat i a la votació d'una moció, presentada pel Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a compliment de l’Estatut d’Autonomia i defensa dels drets de les Illes Balears, la qual ha estat APROVADA parcialment amb votació separada per punts, amb la redacció i els resultats següents:
Primer. El Parlament de les Illes Balears valora positivament, tot i les insuficiències, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears com a instrument per recuperar quotes d'autogovern i de capacitat de decisió per a Balears.
Aprovat per 42 vots a favor i 6 vots en contra (Vox i Cs).
Segon. El Parlament de les Illes Balears constata que els diferents governs de l'Estat han incomplert moltes de les determinacions de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
Rebutjat per 27 vots en contra Vox, Cs, Unidas Podemos, Mixt-GxF+PSIB-PSOE+EUIB i Socialista), 8 vots a favor (Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i El Pi) i 13 abstencions (Popular).
Tercer. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l'Estat a
donar compliment íntegre i total a les previsions de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
Aprovat per 42 vots a favor i 6 vots en contra (Vox i Cs).
Quart. El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de l'Estat a
no demorar la transferència de les competències pendents com justícia.
Aprovat per 29 vots a favor (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos, 6 vots (Vox i Cs) en contra i 13 abstencions (Popular).
Cinquè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l'Estat a renegociar la transferència de costes a fi i efecte que els cànons siguin recaptats pel Govern de les Illes Balears i que s'elimini el requisit d'informe favorable de l'Estat per atorgar les autoritzacions i concessions que segons el traspàs són de competència de les Illes Balears.
Decau per 24 vots a favor (Mixt-MÉS per Menorca, Cs, El Pi, MÉS per Mallorca, Popular) i 24 vots en contra (Mixt-Mixt-GxF+PSIB-PSOE+EUIB, Vox, Unidas Podemos i Socialista).
Sisè. El Parlament de les Illes Balears considera insuficient la concreció del fons estatal per compensar la insularitat atesa la seva quantia i atès que no ha suposat un suplement d'inversió per a Balears.
Aprovat per 27 vots a favor (Mixt-MÉS per Menorca, El Pi, Vox, Cs i Popular) i 21 vots en contra (Mixt-GxF+PSIB-PSOE+EUIB, Unidas Podemos i Socialista).
Setè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l'Estat que les regles fiscals especials per compensar els efectes de la insularitat tenguin vigència indefinida.
Aprovat per 24 vots a favor (Mixt-MÉS per Menorca, El Pi, Vox, Cs i Popular), 21 vots en contra (Mixt-GxF+PSIB-PSOE+EUIB, Unidas Podemos i Socialista) i 3 abstencions (Vox).
Vuitè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l'Estat a canviar el model de gestió aeroportuària en el sentit que el Govern de les Illes Balears tengui capacitat de decisió sobre el conjunt de gestió dels aeroports.
Aprovat per 42 vots a favor i 6 vots en contra (Vox i Cs).
Novè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l'Estat a no privatitzar la gestió de les torres de control dels aeroports de les Illes Balears.
Aprovat per 13 vots a favor i 35 abstencions
Desè. El Parlament de les Illes Balears rebutja qualsevol proposta de modificació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears que suposi minvar o reduir les competències de la comunitat autònoma.
Aprovat per 42 vots a favor i 6 vots en contra (Vox i Cs).
Onzè. El Parlament de les Illes Balears constata que l'autonomia és un element cabdal per garantir i reforçar l'estat del benestar, sent la gestió descentralitzada un model molt més adaptable i eficient que la centralitzada en mans del Govern de l'Estat.
Aprovat per 42 vots a favor i 6 vots en contra (Vox i Cs).
Dotzè. El Parlament de les Illes Balears considera que un sistema de finançament que garanteixi la suficiència financera de les Illes Balears passa per incorporar el principi d'ordinalitat, donar més rellevància al factor corrector de la insulariat, tenir en compte el creixement poblacional, incrementar l'autonomia tributària i la corresponsabilitat fiscal i respectar el principi de lleialtat institucional.
Aprovat per 42 vots a favor, 3 vots en contra (Cs) i 3 abstencions (Vox). Amb esmena del Grup Popular incorporada.
Tretzè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l'Estat a transferir la gestió de l'ingrés mínim vital, ja que es tracta d'una prestació social.
Aprovat per 44 vots a favor, 3 vots en contra (Vox) i 1 abstenció (Mixt-GxF+PSIB-PSOE+EUIB). Amb esmena del Grup Popular incorporada.
Catorzè. El Parlament de les Illes Balears constata que per fer efectiu el dret a un habitatge recollit a l'Estatut fa falta una reorientació de la política del Govern balear, establint més incentius fiscals, fomentant la realització d'habitatges de protecció oficial o a
preu taxat a solars privats, apostant per afavorir el canvi d'ús de locals comercials i hotels obsolets, i mirant d'incrementar els pisos del mercat de lloguer donant més seguretat als propietaris del compliment del contracte.
Rebutjat per 29 vots en contra (Mixt, Vox, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 19 vots a favor (Cs, El Pi i Popular).
Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.
Intervencions
La iniciativa ha estat presentada i defensada pel diputat Josep Melià (El Pi-Proposta per les Illes Balears)
El Grup Parlamentari Popular ha presentat dues esmenes que, defensades per Antoni Costa, una d'elles ha estat acceptada pel grup proposant i incorporada a la votació final.
El Grup Parlamentari Ciudadanos ha presentat una esmena que, defensada per, Jesús Méndez, no ha estat acceptada pel grup proposant.
Al torn de fixació de posicions han intervingut: Esperança Sans (Unidas Podemos), Joana Aina Campomar (MÉS per Mallorca), Jorge Campos (VOX-Actua Baleares), Vanessa Díaz (Mixt-Gent per Formentera+PSIB-PSOE+EUIB) i Pilar Carbonero (Socialista).
PROJECTES DE LLEI
Al quart punt de l'ordre del dia el Ple ha aprovat el dictamen del Projecte de llei de cooperació per a la transformació global, amb la majoria dels vots a favor de la cambra autonòmica. [DICTAMEN]
Tramitació parlamentària
El projecte de llei entrà al Parlament dia 1 de juny de 2022, després que el Consell de Govern de les Illes Balears, a proposta de la consellera d'Afers Socials i Esports, Fina Santiago, en la sessió de dia 23 maig 2022, així ho acordà.
La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 8 de juny de 2022, admeté a tràmit el Projecte de Llei. Igualment, la Mesa acordà obrir un termini de 15 dies per tal que els grups parlamentaris recaptassin opinions i perquè els serveis de la cambra elaborassin un dossier documental; i un cop transcorregut el qual, obrir el termini ordinari de presentació d'esmenes (que fou ampliat) i que es tramatès davant la Comissió d'Assumptes Socials, Drets Humans i Esports.
Dia 25 d'octubre de 2022 el projecte de llei superà l'esmena a la totalitat de devolució que havia presentat el Grup Parlamentari Vox-Actua Baleares [NOTA INFORMATIVA] [DIARI DE SESSIONS]
Aleshores, Projecte de llei es va remetre a la Comissió d'Assumptes Socials, Drets Humans i Esports on se substanciaren debats i votacions amb l'aprovació d'esmenes parcials que permeteren elaborar primer un informe de ponència (2 de febrer de 2023) i, a continuació, un dictamen de la Comissió (9 de febrer de 2022), que ha estat debatut i aprovat avui en sessió plenària [DIARI DE SESSIONS]
Debat plenari
El debat d'avui, en sessió plenària extraodinària, s’ha encetat amb la presentació del projecte de llei per part de la consellera d'Afers Socials i Esports, Fina Santiago, en representació del Govern.
Tot seguit s'ha substanciat la defensa de les esmenes que, no havent estat aprovades ni en ponència ni en comissió, els grups parlamentaris han volgut mantenir per al seu debat en plenari. Aquestes han estat defensades des de la tribuna pels parlamentaris: Lina Pons (El Pi-Proposta per les Illes Balears), Margalida Durán (Popular) i Juan Manuel Gómez (Ciudadanos).
Per posicionar-se respecte de les esmenes han intervingut: Cristina Mayor (Unidas Podemos), Miquel Ensenyat (MÉS per Mallorca), Sergio Rodríguez (VOX-Actua Baleares), Patricia Font (Mixt-MÉS per Menorca) i Beatriu Gamundí (Socialista).
Contingut bàsic de la llei
Aquesta Llei està dividida en quatre títols i trenta-set articles.
En el primer títol, de disposicions generals, s'hi descriuen I'objecte i finalitat de la Llei, l'àmbit d'aplicació, els príncipis, els enfocamentó i els àmbits estratègics. La planificació per àmbits, que representa un salt qualitatiu respecte de la llei de 2005, esdevindrà clau per cohesionar el sector de la cooperació, ja que la proposició, debat i aprovació dels àmbits estratègics serà una tasca comuna de tot el sector en els propers anys. Així mateix, els principis i enfocaments d'aquesta Llei recullen els reptes als quals s'enfronta la cooperació de les Illes Balears i que, presumiblement, també tindrà en els propers anys.
El segon títol es refereix a la planificacíó, modalitats, instruments i organització de la política de cooperació. A partir de la revisió participada que s'ha fet per elaborar aquesta llei, s'ha vist que la lògica de planificació ex ante utilitzada fins ara, en la qual les decisions principals s'adoptaven a I'inici d'un procés de planificació de quatre anys de durada, no permetia adaptar-se i ajustar-se a una realitat dinàmica i complexa, que precisa més flexibilitat.
Per això s'inicia una planificació estratègica alimentada des del diàleg, l'anàlisi i I'aprenentatge a través de la pràctica; i, per això, també el pla estratègic passa a ser un document de planificació de caràcter obert.
En el títol tercer es presenten els recursos disponibles i els subjectes de la política de cooperació de les Illes Balears per al desenvolupament i la transformació global. El reconeixement dels agents que fan cooperació a les Illes Balears, a més de la necessitat de generar noves aliances amb nous agents per al desenvolupament i la transformació global, marquen el gruix d'aquest apartat. Igualment fonamentals esdevenen els agents internacionals, amb atenció especial als del sud, perquè el seu protagonisme creixent serà un dels indicadors que mostren que hem avançat en uná política de cooperació més horitzontal i participativa.
El títol quart reconeix el registre d'organitzacions no governamentals de les Illes Balears, prèviament regulat pel Decret 15/2018, de B de juny, del règim especial de les ajudes a I'exterior en matèria de cooperació per al desenvolupament i solidaritat internacional i del Registre d'organitzacions no governamentals de desenvolupament de les Illes Balears.
Finalment, la Llei preveu dues disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
---------------------
Al cinquè punt de l'ordre del dia el Ple ha aprovat el dictamen del Projecte de llei d'àrees municipals d'impuls comercial de les Illes Balears, amb la majoria dels vots a favor de la cambra i amb la incorporació d'algunes esmenes transaccionades [DICTAMEN]
Tramitació parlamentària
El projecte de llei entrà al Parlament dia 1 de novembre de 2022, després que el Consell de Govern de les Illes Balears, a proposta del conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, en la sessió de dia 7 de novembre de 2022, així ho acordà.
La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 23 de novembre de 2022, admeté a tràmit el Projecte de Llei. Igualment, la Mesa acordà obrir un termini de 15 dies per tal que els grups parlamentaris recaptassin opinions i perquè els serveis de la cambra elaborassin un dossier documental; i un cop transcorregut el qual, obrir el termini ordinari de presentació d'esmenes (que fou ampliat) i que es tramatès davant la Comissió d'Economia.
En aquesta Comissió se substanciaren debats i votacions amb l'aprovació d'esmenes parcials que permeteren elaborar primer un informe de ponència (13 de febrer de 2023) i, a continuació, un dictamen de la Comissió (23 de febrer de 2022), que ha estat debatut i aprovat avui en sessió plenària [DIARI DE SESSIONS]
Debat plenari
El debat d'avui, en sessió plenària extraodinària, s’ha encetat amb la presentació del projecte de llei per part del conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, en representació del Govern.
Tot seguit s'ha substanciat la defensa de les esmenes que, no havent estat aprovades ni en ponència ni en comissió, els grups parlamentaris han volgut mantenir per al seu debat en plenari. Aquestes han estat defensades des de la tribuna pels parlamentaris: Josep Melià (El Pi-Proposta per les Illes Balears), Marc Pérez-Ribas (Ciudadanos), Vanessa Díaz (Mixt), Idoia Ribas (VOX-Actua Baleares), José Javier Boned (Popular) i Alejandro López (Unidas Podemos).
Per posicionar-se respecte de les esmenes han intervingut: Joan Mas (MÉS per Mallorca) i Pilar Sansó (Socialista).
Contingut bàsic de la llei
L'estructura d'aquesta Llei d'àrees municipals d'impuls comercial de les Illes Balears es divideix en quatre títols, dues dísposicions addicionals, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
El títol preliminar es limita a les disposicions generals en relació amb I'objecte de la Llei, el seu àmbit d'aplicació i les seves finalitats.
El títol I se centra a definir les àrees d'impuls comercial, els seus objectius i la seva naturalesa jurídica, així com establir una llista de les seves polencials funcions.
El títol II es divideix en dos capítols orientats a regular el procés de constitució d'un àrea d'impuls comercial, els òrgans de govern i gestió que la conformen i el seu funcionament una vegada autoritzada per el poder públic. La constitució de les àrees d'impuls comercial s'ha de sotmetre a iniciativa exclusiva dels agents econòmics i està condicionada a uns mecanismes que garanteixin el seu origen i funcionament democràtics, així com un equilibri ponderat entre els tenidors de locals de petites i grans superfícies. Junt amb això, es confereix el poder d'autorització de cbnstitució d'una AMIC als consistoris en els- termes municipals dels quals es trobi delimitada. Aquest mateix títol conté les disposicions sobre el conveni que han de subscriure obligatòriament proponents i ajuntaments en honor de fixar el pla d'actuació i el pressupost de IAMIC per als anys de la seva vigència, tot això sense envair competències ni assumir obligacions pròpies de IAdministració pública.
Finalment, preveu un fòrum consultiu en el qual puguin participar veïns i representants de la societat civil.
El títol III es consagra a les fonts de finançament de les àrees d'impuls comercial, al càlcul de les quotes obligatòries i la seva distinció respecte de les aportacions voluntàries. A més, conté una disposició que posa en mans de la corporació local la gestió del cobrament de les quotes, la qual cosa suposa un important segur per evitar incompliments, desacords i disfuncions derivades.
El títol IV està dedicat a la durada i l'extinció d'un àrea d'impuls comercial, i reserva la possibilitat de la seva renovació per un altre període d'anys.
Seguidament, la disposició addicional primera estableix l'equivalència competencial entre l'ajuntament i el Consell Insular de Formentera a l'efecte d'aquesta Llei, mentre que la disposició addicional segona tracta de l'equivalència de gènere en relació amb els esments dins dela norma.
La disposició derogatòria única preveu que queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que dispola aquesta Llei, ho contradiguin o siguin incompatibles.
Finalment, les disposicions finals se centren a habilítar el desenvolupament reglamentari d'aquesta Llei i establir I'entrada en vigor.